El peix era el menjar que de petit no m’agradava i que he hagut de descobrir de gran. Segurament hi té molt a veure el tipus i la qualitat de peix al que teníem accés a casa meva durant els anys seixanta del segle passat. Les espines no les suporto, estic convençut que me la tenen jurada i que em busquen. Per sort, actualment tenim molta varietat de peixos, molts de piscifactories, i amb un preu força assequible. I poder fer-lo a la planxa també hi té molt a veure, malgrat que deixi la casa plena d’olor, perquè en menegem de mitjana dues vegades per setmana. Per tot això el peix a la planxa es mereix un lloc d’honor a la cuina d’anar per casa.
A la imatge hi podeu veure uns filets d’orada a la planxa. El que més hi cuinem és el llobarro, l’orada i la tonyina.
Buscant per internet, m’ha agradat molt com tracta el tema el web de la Platjeta en la seva entrada “Cuinar a la planxa: bo, sa i fàcil”. I que a continuació destaco el més interesant:
“
La planxa sol ser una superfície de ferro que escalfem a una alta temperatura per cuinar tot tipus de productes: carn, peix, marisc, verdures i fins i tot hi ha qui s’atreveix amb la fruita!
Com molts de vosaltres sabeu, cuinar a la planxa és una de tècniques més saludables que hi ha perquè requereix poc greix, però a més a més té altres virtuts, com ara la rapidesa amb què es preparen els aliments, el gust que aconseguim amb aquesta tècnica o la seva senzillesa. A més a més, els aliments conserven pràcticament tots els seus nutrients.
La planxa és una eina adient per cuinar tot tipus de peix.
Només cal seguir alguns consells, trobar el punt just de cocció i l’acompanyament ideal i preparareu raps, calamars, gambes i molts altres peixos més en un tres i no res. Segur que el resultat no us decep.
Quan cuinem a la planxa, en primer lloc hem de pensar en procurar-nos una bona planxa, que sigui d’un bon material i que tingui un gruix considerable. La cocció serà molt més homogènia i el resultat final serà molt millor en tots els sentits. Abans de col·locar-hi el producte hem de procurar que estigui ben calenta i que la calor estigui distribuïda de manera uniforme sobre tota la superfície.
Pel que fa al tipus de tall, el peix permet moltes possibilitats.
El podem planxar sencer (com en el cas de les sardines o els seitons) o el podem cuinar porcionat: supremes, filets, medallons o rodanxes. És recomanable posar-hi una mica d’oli d’oliva just abans de començar la cocció perquè no s’enganxi a la superfície. No escampeu l’oli al damunt la planxa quan encara no està calenta, només aconseguireu cremar l’oli.
Abans d’iniciar la cocció procureu que la temperatura del tall no sigui molt freda. Aquest és un pas important en referència a les carns però també és bo que així sigui en el cas del peix. Si voleu que el punt de cocció sigui el just i el peix no es ressequi, és adequat que la temperatura inicial no sigui molt freda i que la temperatura variï de forma ben uniforme.
La cocció ha de ser més aviat curta, ja que així evitarem es ressequi el peix. Precisament per evitar que perdi la seva melositat, és convenient salar-lo després de coure’l. Recordeu que la sal absorbeix els líquids. També evitarem punxar els talls, perquè així només aconseguirem que perdin líquid. És millor que manipulem els aliments amb una espàtula. És recomanable no marejar les peces i procurar fer tan sols volta i volta, cada banda durant el temps adequat. Si la peça que cuinarem té pell, la courem primer per la banda de la pell. Quan aquesta estigui cruixent la girarem. El temps de cocció variarà segons el gruix del peix. Fixeu-vos en el canvi de color, quan la tonalitat és torna opaca el peix ja és cuit.
Salses i vinagretes per acompanyar
Per potenciar encara més el gust del plat, podrem condimentar-lo amb diferents espècies que us agradin. També podem afegir a la cocció una salseta feta a partir d’oli d’oliva, all, sal, julivert i algun element com el vinagre, suc de llimona o vi blanc.
Un cop acabeu, no oblideu netejar exhaustivament la planxa. Així evitareu que la pròxima vegada que l’hàgiu de fer servir alliberi olors o gustos no desitjats. A més si la netegeu al moment, un cop ben hidratada i freda, contribuireu a la seva conservació i evitareu haver de rascar-la podent-la espatllar.
Animeu-vos a cuinar a la planxa! Per fer-ho, ben aviat us proposarem una recepta d’un cuiner molt especial… Estigueu al cas!
“
A continuació hi ha tot un seguit de plats o àpets on hi ha peix a la planxa, bé com a protagoniste o com a acompanyant.
😉
Orada a la planxa.
😉
Llobarro al forn amb patates a lo pobre
😉
🍽🍷
Filet de verat a la planxa amb mongeta tendra saltejada amb ceba, tomàquet sofregit i bacon, acompanyat de pernil i rostes.
😉
Orada a la planxa amb amanida i una mica de pica-pica.
😉
🍽🍷
La cuina a la planxa amb una amanida acompanyada d’una mica de pica-pica es la gran solució per a preparar un dinar de pressa i en poc temps.
Cuina ràpida per poder anar a fer el vermut amb bona companyia.
En aquest cas, cal que t’agradi la tonyina i el formatge, el aquesta fotografia n’hi ha cinc de diferents: urgèlia, tendre de cabra, trufat d’Albacete, mozzarella i brie arrebossat fregit.
😉
Orada a la planxa acompanyada d’empedrat (amanida de mongetes seques, aquesta sense bacallà)
😉
🍽🍷
La calma abans de la tempesta … per això avui toca verdura al vapor, amanida i peix a la planxa, per anar preparant el cos pel dijous gras i l’excés de disbauxa carnavalesca que s’apropa.
😉
Orada a la planxa amb allioli de codony.
😉
lacuinadanarpercasa.wordpress.com 