Trumfada d’anar per casa |

La Trumfada és un plat inspirat en la Trufada, un plat occità tradicional al Cantal (Alvèrnia) fet a base de patates, formatge i cansalada principalment. Adaptat a la cuina d’anar per casa, el fem seguin la mateixa recepta però amb productes de proximitat o d’aprofitament. Plat fàcil de fer i d’èxit garantit.

😉

El nom de Trufada ve de l’occità, llengua a la qual “trufa” vol dir patata, és per aquest motiu que al Solsonès la traducció més escaient és el de Trumfada, per ser “trumfo” la manera més genuïna per denominar les patates en aquesta terra.

Trufada (Truffade)

Segons la Viquipèdia, una recepta de trufada per a quatre persones consisteix a tallar en rodanxes un quilo de patates. Coure en una paella amb 150 grams de cansalada prèviament tallada a trossos. En una altra paella, s’escalfa una mica de llard, un all, sal, pebre i s’hi couen les patates durant uns vint minuts. S’hi afegeix la cansalada i un quart de quilo de formatge tomme de la regió de Cantal. Es proposa acompanyar-la d’una amanida verda.

S’hi pot afegir una mica de julivert o de cebollí a la barreja de cansalada i patata, i s’ha d’apagar el foc per afegir el formatge, que es talla en trossets molt petits. El formatge fon amb la calor de les patates i de la paella, i cal remoure enèrgicament fins que el formatge formi fils.

A la pàgina oficial de turisme d’Alvèrnia, la recepta es descriu amb 400g de formatge per a cada quilo de patates i no hi posen cansalada. Afegeixen una mica de julivert amb el formatge. Proposen xafar les patates a la paella a mesura que es couen perquè la barreja pugui fer fils més fàcilment, sense trossos de patata.

Aligot

L’aligot, com la trufada i plats similars, començà com a plat de pobres, amb molles de pa en comptes de patata, que es van incorporar més tard. Es va estendre a altres llocs, o almenys la coneixença d’ells, perquè ja al segle XII (la versió amb pa, doncs) era servit pels monjos d’Aubrac als pelegrins que travessaven la Via Podiensis cap a Compostel·la. Aquest fet és origen de la llegenda que explica l’origen del nom d’aquest plat: Es diu que els pelegrins creuaven la regió demanant “ali quod” (que en llatí signiica “alguna cosa”) per menjar i els monjos, al començament, els donaven pa amb formatge. A poc a poc el mot va anar evolucionant en aliquot i després en aligot.

L’aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d’Aubrac i estesa per les regions d’Alvèrnia i Llemosí.

Segons la Viquipèdia, és un puré de patates mesclat amb un formatge fresc (tipus mató) del formatge del Cantal o de la Guiòla que es barreja i es pasta durant força temps amb un bastó de fusta per aconseguir una textura espessa. Pot estar una mica condimentat amb all i amb algun trosset de formatge adobat.

És tradició fer i tastar l’aligot als hostals de ramaders, anomenats «burons». Es pot trobar servit junt amb botifarra o d’altres carns de companatge.

Trumfada del Solsonès

La trumfada del Solsonès són trumfos cuits a foc lent amb oli a la paella que es barregen, quan ja estan cuits i xafats, amb un formatge de proximitat. S’hi pot afegir tallicons de cansalada, de bacon o de pernil.

El trumfo més apropiat és el del bufet o kennebec del Solsonès. El formatge que millor hi lliga és l’Urgèlia, el formatge del Cadí elaborat amb llet de vaca pasteuritzada procedent de les ramaderies de l’Alt Urgell i de la Cerdanya.

Urgèlia és un formatge de pasta premsada semicurat de color ivori, amb nombrosos forats ben repartits i de dimensions irregulars. Crosta natural rentada de color taronja clar. Olor característic afruitat. Textura fina i molt cremosa. Gust molt característic.

Trumfada d’anar per casa

En aquesta ocasió hem fet una trumfada d’aprofitament, per aprofitat la carcassa que va sobrar d’una “torta extremeña”, formatge fet a partir de llet d’ovella crua, quall vegetal i sal comú, amb un període de maduració mínima d’uns 60 dies, amb una textura cremosa fantàstica per menjar untat directament al centre d’una taula per compartir.

Ingredients

Trumfos kennebec
Formatge (carcassa d’una torta extremenya)
Retalls de pernil
Oli
Sal i pebre

Elaboració

Es pelen els trumfos i els tallen a làmines primes. Es posa la paella al foc amb una mica d’oli i quan està calent s’hi afegeixen els trumfos tallats.

És couen a foc lent amb la paella tapada, perquè conservi millor la humitat. Salpebrem amb moderació.

Originàriament aquest plat es feina amb llar o amb força oli, quedant molt greixós, ideal per poder ser un plat principal i molt potent per passar l’hivern a pagès.

Nosaltres no som pagesos ni necessitem greixos potents per passar l’hivern, es per aquest motiu que estalviem greixos per poder potenciar millor el gust dels trumfos sofregits i el del formatge.

Els trumfos de la paella s’han de remenar sovint, perquè la seva cocció sigui homogènia. Sempre tapats, afegint-hi una mica d’aigua quan calgui per facilitar la seva cocció i la seva textura. Amb uns 20 minuts de cocció han de quedar al seu punt.

Preparem el formatge, en aquest cas, rascant la capa exterior de la pela i tallant-lo a trossos petits.

Afegim el formatge als trumfos, a la mateixa paella, mantenint-la a foc lent, hi ho garregem tot amb una cullera de fusta fins que quedi una pasta homogènia, cremosa i espessa.

Hem tallat una mica de pernil en tires petites per barrejar-lo a la pasta i per decorar la trumfada a l’hora de servir-la.

Corregir de sal i pebre, pensant que tant el formatge com el pernil ja en porten de sal.

S’emplata donant-li forma de truita, és decora amb unes tires de pernil i ja està a punt de ser servit acompanyat d’una amanida, o del que es vulgui.

Bon profit!

😉