Aprendre a cuinar marisc permet poder gaudir a la cuina d’anar per casa d’uns plats que menjats a un restaurant encara son més prohibitius. Comprar gambes de les bones fora de temporada, per fer-les a la planxa, es una excel·lent manera de gaudir d’un molt bon àpat fora de compromisos i de celebracions.
Si hi afegim uns escamarlans dels macos, llagostins de Sant Carles de la Ràpita, uns calamars, unes tallarines, una amanida i un bon vi, crec que ja ho hi ha res més a dir.
Fent broma dic que és un menar de règim, perquè si la dieta consistís en menjar només marisc d’aquest preu segur que ens aprimaríem.
En aquesta ocasió he anat al mercat del Ninot, i a la peixateria, mirant el que hi havia, he vist les gambes i he pensat que era un dia tant bo com qualsevol altre per fer un bon dinar.
Com que havia de fer dinar per a quatre, he comprat deu gambes, quatre escamarlans, quatre llagostins de Sant Carles de la Ràpita, mig quilo de calamars i mig quilo de tallarines de bona mida.
La peixatera m’ha donat dues recomanacions. La primera que provés de fer els calamars fregits arrebossats amb farina de cigró, sense ou ni res més, com si fos a l’andalusa. La segona, que pel marisc a la planxa preparés la salsa passant per la batedora l’oli, l’all, el pebre, la sal i el julivert que m’ha donat ella. Li he fet cas amb les dues recomanacions i han sigut un èxit les dues.
Malgrat que les gambes catalanes més famoses son les de Palamós, no son pas les gambes que vaig comprar. Els seu preu i la seva àrea de comercialització estant totalment fora del meu abast.
Amb tot, prefereixo menjar-ne menys vegades, però quan ho faig compra-les fresques i de mida grossa, per coure-les va millor i a l’hora de menjar-les encara més. És qüestió de comprar-ne dues o tres per ració i fer-les amb bona companyia. En aquesta ocasió les hem acompanyat d’un escamarlà i d’un llagostí de Sant Carles de la Ràpida per comensal.
Gambes a la planxa
Per gaudir d’unes bones gambes el millor es fer-les a la planxa seguint les següents recomanacions:
- Comprar unes bones gambes fresques, grosses i que faci goig mirar-les.
- S’han de fer a l’hora de servir-les, de la planxa a la taula, de la taula al plat i del plat a la panxa passant pels dits.
- La planxa ha d’estar ben calenta i amb foc fort.
- Quan la planxa està calenta hi tirem un rajolí d’oli d’oliva, i després hi posem les gambes a sobre. Posar l’oli abans correm el risc de que es cremi.
- La cocció de les gambes ha de quedar al punt, fetes però sucoses. Si es fan massa queden resseques no valen res. Sempre és més fàcil coure bé a la planxa les gambes grosses que les petites.
I com més vegades en fas, mes bones surten.
Una bona manera de servir les gambes a la planxa és tirant per sobre una picada d’all i julivert, feta amb el morter, barrejada amb oli d’oliva.
Però encara queda millor fent la salsa amb la batedora, barrejant oli, sal, pebre, all i julivert. Les proporcions les deixo al vostre gust. Al passar-ho per la batedora queda tot triturat i barrejant de manera homogènia i amb la salsa ben lligada per l’oli. Recomano fer-ho d’aquesta manera.
Per a fer la cocció dels escamarlans i dels llagostins, cal seguir les mateixes recomanacions que per a les gambes.
Com que els escamarlans tenen més closca i pinces que cua, cal vigilar en que no quedi la cua massa eixuta. És més fàcil de coure’ls bé si son grossos que si son petits.
Pel que fa als llagostins, sempre m’ha fet por trobar-hi arena, malauradament he tingut més d’una sorpresa en aquest sentit.
Però la millor garantia pels llagostins és que siguin de Sant Carles de la Ràpita, si voleu anar sobre segur seguiu aquest consell, i eviteu imitacions.
Per completar l’àpat, en aquesta ocasió, hem acompanyat la planxa amb una amanida de tomàquet amb mozzarella i alvocat, calamars arrebossats amb farina de cigró i tallarines a la planxa.
Bon profit!
😉
lacuinadanarpercasa.wordpress.com 