Els cigrons són una de les plantes cultivades més antigues, s’han trobat restes a l’Orient Mitjà de 7.500 anys d’antiguitat. Eren molt populars entre els romans, però eren poc considerats a Roma perquè hi van arribar passant per Cartago. I el més important, cigró en un component fonamental de la dieta mediterrània, i per tant imprescindible a la cuina d’anar per casa.
De fet, de petit a casa en dèiem “xigrons“, i a Solsona encara m’agrada poder escoltar aquesta paraula a les botigues on venen gra cuit. Al diccionari Català-Valencià-Balear poden torbar la paraula “xigró“, i també l’he trobat a la publicació Memòria popular del baix Solsonès – Feines (pdf):
A casa vivíem de minjar trumfos i cols i xigrons i tot lo que es plantava a casa.
Ton Vila. Gilibets. Llanera
Fèiem blat, ordi, una mica de civada. Quatre trumfos, algun fesol, algun xigró, només pel gasto. Lleguminoses casi bé només pel gasto. Aquell que tenia bestiar feia erb, pels xais.
Joan Vilà. Fustagueres. Llanera
Sembràvem la mitat de la terra. Feien un bureit. A una meitat hi feien llegums, herba, guixes, xigrons, veces, pèsols… Calia fer a una setmana de batudes pels llegums. Es cavava tot a aixada per matar les herbes. La llauraven abans de Nadal i al febrer hi sembraven llegums, patates… […]. El blat de moro el fèiem a la meitat del llegum.
Miquel Oliva. L’Oliva. Pinós
També és el llegum que recordo haver vist com es conreava a pagès, a casa dels meus avis. Recordo els camps plantats, les mates seques a les golfes i com havia ajudar a desgranar les tavelles per a treure’n els grans, els xigrons.
😉
El cigró era el meu llegum preferit quan era petit, i em continua agradant molt, pràcticament en mengem un cop per setmana. Com diu la dita catalana: La mongeta i el cigró van tenir aquesta raó: diu el cigró ‘Jo sóc el millor’; diu la mongeta ‘Jo, la més tendreta’.
El que no m’he atrevit mai és a coure’ls a casa, el temps que es necessita i el procediment tant estricte que cal seguir, m’espanta i no em convida a còrrer el risc. Però tampoc fa cap falta fer-ho a casa, a les botigues on venen gra cuit el fan molt bo, i dels de pot també en hi ha que estan molt bé.
Una dita diu que “El cigró, per ser gustós, ha de tenir cara de vella i el cul gros“, i és ben cert, tenint el compte que la mida del nas i del cul varia força segons el tipus que sigui.
Seguin la classificació dels tipus de cigrons que fa el bloc “Gastronosfera“:
Com tot a la vida, no tots els cigrons són iguals. Hi ha diferents tipus diferenciats per grandària, color, tipus de bec i capacitat nutritiva. A continuació una classificació general i algunes indicacions que poden ser de profit encara que l’acotació sobre l’anomenat cigró ‘castellà’ pugui no ser políticament correcta.
-
- Cigró kabuli (cap de carner). És el més comú i es conrea principalment a Europa i Tota Amèrica. Els subtipus més habituals són:
- Cigró Castellà: De prominent bec corbat es considera poc nutritiu i poc saborós. Conreat al centre i sud d’Espanya, és l’origen del cigró mexicà.
- Cigró Pedrosillano: Ric en proteïnes i més saborós que l’anterior, es conrea a les dues Castelles té una grandària menor que el castellà.
- Cigró Blanc Lletós: Se’l considera molt nutritiu i de gran sabor, té una forma una mica allargada i aplanada pels costats.
- Cigró Venós Andalús: Elevat contingut proteic, és gran i en la seva superfície bastant llisa es marquen una sèrie de venetes. Es conrea especialment a Granada.
- Cigró Chamad: També a Granada conreen aquesta varietat de bona grandària, molt nutritiu i un bec molt corbat.
- Cigró Desi. Conreat majoritàriament a l’Índia i a algunes regions semiàrides. Té unes llavors petites, anguloses i de color groc.
- Cigró Gulabi. De grandària intermèdia entre les dues varietats anteriors té una superfície molt llisa i és més proper a l’esfera que els seus germans.
- Cigró kabuli (cap de carner). És el més comú i es conrea principalment a Europa i Tota Amèrica. Els subtipus més habituals són:
La fundació Miquel Agustí, l’any 2016 que es va declarar Any Internacional dels Llegums per l’Assemblea General de les Nacions Unides, va escriure aquest interessant article sobre els cigrons: 6 COSES QUE SEGURAMENT NO SABIES DELS CIGRONS.
😉
Anem al gra i posem-nos a cuinar
Anem al gra, en concret al gra del cigró, i anem a veure com el fem servir i el presentem a la cuina d’anar per casa.
El cigró cuit es bo escalfat i amb un ragi d’oli, i d’aquesta manera és com ens el mengem habitualment a casa, acompanyat de tall o peix a la planxa.
També m’agrada trobar-me’l a l’escudella barrejada, amb arròs, pasta, col, patates i verdures escadusseres.
A continuació podeu veure plats que anem fent on els cigrons hi juguen un paper rellevant.
😉
Amanida de cigrons
Amanida de cigrons tomàquet i formatge amb tallicons de cansalada del coll.
Amanida de cigrons amb ous durs
😉
Cigrons amb espinacs i botifarra
Cigrons amb espinacs i botifarra, un plat senzill, fàcil de fer, complert i compensat, que hauríem de tenir plenament integrat en la nostra dieta quotidiana.
😉
Cigrons amb samfaina
Cigrons amb samfaina
No no és una paella de cigrons, son cigrons amb samfaina.
😉
Salmó al forn amb cigrons
Combinar peix amb llegums és una manera molt saludable de fer un plat prou complert com per fer plat únic en els dinars de cada dia o com a segon plat en un dinar complert. Fer el peix al forn, si el comparem en fer-lo a la planxa, ens permet evitar olors i poder fer un plat per a bastant comensals. Amb tot això queda més que justificat aquest plat a la cuina d’anar per casa. (Llegir més …)
😉
Cigrons amb bacallà
A la cuina d’anar per casa tornem a combinar llegums amb bacallà, aquesta vegada fent servir la cassola i un bon sofregit. Els bons sofregits es poden fer variant la seva composició, de fet ho recomano, tant per provar noves combinacions com per aprofitar el que hi ha a la nevera. El bacallà, deixeu-vos assessorar pel vostre bacallaner de confiança. (Llegir més …)
😉
Escudella barrejada
Escudella barrejada amb arròs, pasta, cigrons i patates amb caldo fet amb la recepta de la iaia Maria.
😉
Cigrons amb bròquil al vapor
Uns bons xigrons comprats a granel, escalfats en el vapor on es cou el bròquil i amanits amb sal i oli d’oliva, és un plat excel·lent per gaudir d’uns sabors clarament identificables i que es desfà literalment a la boca per omplir-la de bon gust i de plaer.
Xurrasco i hamburgueses, per qui li falla la dentadura, a la planxa molt ben acompanyat amb una bona plata de cigrons i bròquil al vapor.
Cigrons amb bròquil al vapor, aquesta vegada acompanyats d’una amanida de rovellons en vinagre amb tomàquet i pebrot confitat, i d’una espiral de botifarra a la brasa.
S’ha de dir que si els cigrons son de ca la Teresa (abans cal Palà) i la botifara de cal Molins, l’èxit del dinar està assegurat.
😉
lacuinadanarpercasa.wordpress.com 