Conill amb samfaina i castanyes del Pep Rendé |

Per la castanyada de Tots Sants van sobrar bastantes castanyes. Aprofitant que estaven calentes, les vam pelar i vam buscar un plat per cuinar-les. El Pep de Cal Rendé va suggerir conill amb castanyes. Com que no domino la cuina del conill, ni de la de les castanyes, li vaig demanar la recepta del plat per a la cuina d’anar per casa, amb la voluntat de fer-lo amb tota la fidelitat possible, seguin les seves instruccions i recomanacions.

Els conills sempre m’han agradat molt, però vius. En canvi cuinats, sempre he tingut problemes, s’hi n’he menjat ha estar per compromís. Quan em convidaven en algun lloc, per a no fer un lleig, em menjava una espatlla i poca cosa més. Aquest rebuig al conill cuinat em ve de quan era petit, de quan tens els primers records, de veure com la meva padrina Antònia els escorxava al saüc de l’entrada de les Cots. Sense entrar en detalls de com s’escorxa un conill, l’impacte que em va produir pot justificar la meva resistència a menjar-ne.

Com que tot-hom parla excel·lències del conill cuinat, el meu contacte amb els conills vius es testimonial, i no veig com els sacrifiquen, espero que aquest plat sigui la meva reconciliació amb la cuina del conill.

Conill amb samfaina i castanyes (recepta del Pep Rendé)

Ingredients

2 conills de pagés (encarregats a cal Molins)
1 pebrot mitjà (vermell, amb sis o set talls al llarg)
2 albergínies (pelades i a talls rodons gruixudets)
2 cebes mitjanes (amb un tall al mig, per l’equador, sense acabar-les de tallar)
7 alls sencers sense pelar
1 manat de tres fulles de llorer, una mica de timó i tres dits de canyella
1/2 pot de tomàquet triturat Ros Xardà (el pot es de 400 grams, per tant, 200 grams)
1/2 vas de vi blanc
1 culleradeta de sucre
Sal i pebre negre
Oli d’oliva
1/2 quilo de castanyes pelades

Estris

Una paella
Una cassola, millor de fang i amb tapa

Elaboració

Quan comencem, posem les castanyes pelades en aigua, perquè s’estovin.

En una paella amb oli és fregeix una mica el pebrot i les cebes senceres amb el tall, un cop fregides és posen a la cassola que ja hi tindrem els alls i el manat amb el llorer, el timó i la canyella.

En la mateixa paella continuarem fregint el conill salpebrat fins que sigui ben ros i l’anirem posant a la cassola.

Amb l’oli de fregir el conill i sofregirem el tomàquet, el vi i el sucre, un cop mig sofregit ho posarem a la cassola i posarem l’aigua fins a mig cobrir el conill, farem arrencar el bull i baixarem el foc per que faci la xup-xup amb la cassola tapada, fins que sigui cuit.

A mitja cocció hi posem les castanyes, amb l’aigua que faci falta.

En una paella (o fergidora), fregirem l’albergínia, la reservarem i la posarem a la cassola els últims 20 minuts.

Si cal hi podrem afegir aigua.

Temps de cocció: mes o menys una hora i mitja.

Josep Dalmau Bantolra

Notes i comentaris

En aquesta primera vegada que he fet la recepta, hi ha les següents diferències com les he fet jo a com ho fa el Pep Rendé, be sigui per malentesos o perquè en la recepta original no s’especificava:

He fet el tall a la ceba, sense acabar de tallar, per un meridià en lloc de per l’equador.
No he tapat la cassola, el Pep fa el xup-xup amb tapa.
El Pep ho fa amb una cassola més gran, queda menys atapeït i amb més superfície, pot distribuït millor les cuixes, sobrecuixes i espatlles al centre de la cassola i les costelles al voltant. Al voltant també hi posa l’albergínia.

Aquestes diferències no han d’influir gaire en el gust final del plat.

Mentre es cuinava l’olor a llorer i canyella es va escampar agradablement per a tota la casa.

Tal com es cuina la ceba i l’albergínia en aquesta recepta va molt bé per poder fer una bona presentació del plat del conill a taula, poden posar el tall i les castanyes amb un tos de ceba, pebrot i d’albergínia al costar amb el suc per sobre.

La propera vegada el couré poc més d’una hora el primer dia, i ja s’acabarà fe fer al escalfar-lo el dia següent. El motiu és per evitar que les peces més tendres, com les costelles, conservin millor la consistència i no s’esmicolin entre la salsa.

Bon profit!

😉

Rendé vs Miquel (novembre 2020)

El 3 de novembre de 2020, dos dies desprès de Tots Sants, m’arriben per whatsapp aquestes fotografies on el Pep de cal Rendé explica de manera gràfica i clara, com fa ell aquesta recepta.